Un altre vídeo del Cabanyal

Perdoneu que no escriga per ací des de fa massa temps. No hi ha excuses, la veritat.

El vídeo de Camps és el que sembla?

Després d’açò:

i d’açò:

dilluns vam poder veure aquest vídeo.

En els moments de publicar aquest post, el vídeo (que només és un dels que mostren les mateixes imatges) té més de 33.000 visites i 90 comentaris en menys de dos dies.

I la pregunta és: aquest vídeo és negatiu per a Camps? En quina mesura?

Em fa la impressió que l’actitud “xulesca” que mostra el President de la Generalitat només ens sembla molt negativa a aquells que tenim una mentalitat d’esquerres -recordem que electoralment minoritaria al País Valencià- i pensem que causa estupor al conjunt de l’Estat Espanyol.

Pero també em fa la impressió que a la major part de la massa que ha votat el PP a terres valencianes des de fa quinze anys l’actitud de Camps li aporta raons positives per seguir votant-lo. Camps no s’arredra, va sol a pel xic que l’ha increpat, mostra que vol dialogar (la transparència que se li retrau) i l’altra persona fuig, Camps apareix com a agredit i perseguit i demostra que ningú el farà canviar d’actitud… perquè té raó i és valent.

Analitzem ara el paper del xic: és un xic amb una estètica alternativa, potser d’extrema esquerra, la que mai votarà al PSPV, el xic acusa i fuig, és covard. Ha acusat al President sense més proves que allò que diu la premsa i llança l’acusació pràcticament amb forma d’insult.

Si teniu temps, mireu els comentaris al vídeo referenciat.

Vist des del punt de vista del ciutadà mitjà, aquell que s’indigna quan fan servir el claxon contra ell, aquell que veu els realities o els programes del cor en què tothom es crida, el que pensa que ell hagués fet el mateix que Camps, Correa i el Bigotes si hagués tingut l’oportunitat… el votant mitjà, quina opinió tindrà del que fa Camps al vídeo?

I si voleu encara podem fer-ho més paranoïc (gràcies a l’apunt d’un gran amic): i si tot el que passa al vídeo estava preparat? Preparat per a què una persona d’eixe tipus (possiblement extrema esquerra) “insulte” al President. Preparat per a què Camps vaja darrere d’ell. Preparat per a què el xic fugisca. Preparat per a què, casualment, no veges a cap escorta en tot el temps.  Ni a ningú de tot el seguit de persones que sempre l’envolten. Preparat per a què li diga allò de “no me representas” i Camps conteste “no, seguro que a ti no”. Preparat per a què, el mateix dia, el PP emeta una nota de premsa diguent que si el PSPV es modera, el PP tornarà al diàleg. I una altra diguent que desbloqueja el nomenament de Pajín….
En definitiva, un muntatge per relacionar tota oposició a Camps i el PP amb una extrema esquerra, covard i -segons els seus esquemes- pollosa. Just l’enfrontament que la societat valenciana no vol encarar. Moderats contra extremistes. I, segurament, com diu el meu amic, en els propers díes veurem més situacions relacionades amb eixe suposat enfrontament.

Em sembla que hem de separar què ens demana el cós i quines són les nostres motivacions democràtiques de quina és la nostra societat real. El que a nosaltres ens sembla una pèrdua de papers, a la major part dels electors valencians igual li sembla coratge i una mostra de transparència.

I, possiblement, amb aquest vídeo ens l’han clavada. Què n’opineu?

Camps no anà a Alaquàs

Els incentius desmoralitzen

Barry Schwartz a TED: The real crisis? We stopped being wise. (febrer 2009)

Hui estava al mirant aquesta conferència i he parat molta atenció a aquestes frases:

Excessive reliance on incentives demoralizes professional activity in two senses of that word:
It causes people who engage that activity to lose moral and it causes the activity itself to lose morality…

“We must ask, not just is it profitable, but is it right?”
Barack Obama (12.18.08)

When professions are demoralised, everyone in them becomes dependent on, addicted to incentives and they stop asking “is it right?”.

És a dir:

Una confiança (o dependència) excessiva en els incentius desmoralitza l’activitat professional en dos sentits del verb:
Causa que la gent involucrada en eixa activitat perda la moral i causa que la pròpia activitat perda la moralitat.

“Ens hem de preguntar, no només si és profitós, sinó també: és correcte?”
Barack Obama (18.12.08)

Quan les professions es desmoralitzen, qualsevol persona que hi estiga involucrada esdevé depenent, adicta als incentius, i deixa de preguntar-se “és correcte?”.

He pensat en quantíssimes vegades hem viscut situacions on comprovem els efectes d’aquesta perversió del nostre sistema actual de valors. I també he pensat que cadascú, a la seua feïna, a la seua vida, té uns incentius diferents i personals. Però pràcticament els podem reduir al mateix: jo, jo i jo. L’incentiu principal és “com puc estar millor jo?”. Encara que “estar millor” siga reduït a “cobrar més” o “figurar més”.

El problema gros, però, ve quan són els governants i els polítics els que es motiven per incentius personals i no pel bé comú, el bé de la societat a la qual deuríen servir.

Des del meu punt de vista, les organitzacions formades majoritàriament per persones que només es mouen per incentius personals són les que tenen més opcions de desaparèixer o patir grans crisis. I açò és vàlid per a qualsevol entitat, empresa o societat.

Però les persones comenen a tindre-ho clar i a distingir ràpidament qui es mou per incentius personals i qui per interessos generals reals. Em fa la impressió que l’actual crisi econòmica internacional ha estat el primer avís de la necessitat d’un canvi de model, d’un canvi de valors.

Alcaldee!

‘Minoria Absoluta’ truca a l’alcaldessa del PP de València. Crec que la broma sigué en 2003, quan es va conèixer que la America’s Cup es faria a València el 2007.