M’agrada

- Razo
- El Raz Surf Camp
- Tota la gent que envolta el punt anterior
- Les postes de sol de Razo
- L’aigua clara i fresca
- El surf
- Les onades i els dofins
- L’Estrella de Galicia
- Fer shuffle amb els 80GB de música del meu iPod i descobrir discos que no sabia que tenia.
- Cantar a crits tot sol mentres faig 1.000 km amb el meu cotxe
- França en general i Montfrin en particular
- Les àrees de servei de les autopistes franceses
- El vi, els patés i els formatges francesos
- Les caravanes, autocaravanes i furgonetes (camper)
- Itàlia, el nord almenys.
- Veure com es desenvolupa un grup de turistes japonesos (en plan Spore)
- La pasta, la pizza, la carn, el vi, els postres i els gelats italians
- Descobrir les ciutats en bicicleta
- El té gelat
- El rotllo “aperitiu” a Itàlia: a partir de les 19h, buffet lliure de picaeta amb cada beguda
- Fer fotos a la meua xica
- Fer més fotos
- Trobar xicotets paradisos a 100m dels turistes
- El rotllo gore de Caravaggio
- La música al carrer
- L’orientació de veritat cap al turisme urbà de qualitat
- Wifi a l’hotel
- Ser capaç de desconnectar de twitter durant 20 díes (true story)
- Fer kilòmetres i kilòmetres amb el meu Meriva
- Viatjar només amb Clara
- Viatjar a soles
- Les vaques, les cabres i la natura
- Anar de càmping: fer muntanya, dinar, llegir, descansar, sopar amb camping gas, dormir…
- La manera de conduir a les autopistes franceses
- Desconnectar completament durant 3 setmanes
- La mediterrània

No m’agrada

- El virus estomacal
- Desmaiar-me
- Poder viatjar només en temporada alta
- Els comercials que et diuen coses tòpiques en castellà com si per això els anares a comprar alguna cosa
- El comportament dels grups de japonesos als museus
- La mania que em tenen els navegadors GPS, que mai em funcionen bé
- Constatar que el sud dels Pirineus se sembla més al nord d’Àfrica que a la resta d’Europa
- Les famílies
- Que continue vigent a França la moda Banlieu de cremar cotxes per ser un francès de segona o tercera generació

Una banda sonora per 6.000 km en cotxe

Asian Dub Foundation, The Beautiful Girls, Bob Marley, Mazoni, Tuppergüare, Big Soul, Los Perros del Boogie, Bruce Springsteen, Cansei de Ser Sexy, Carlos Jean, La Vela Puerca, Coque Malla, Creedence Clearwater Revival, El Cuarteto de Nos, Desechos, Dhira, Donavon Frankenreiter, Pearl Jam, Eli Paperboy Reed, Els Pets, Obrint Pas, Orxata Sound System, La Plataforma, La Pulqueria, Fabulosos Cadillacs, G. Love & Special Sauce, Jack Johnson, Gilberto Gil, Les Luthiers, Los Petersellers, The Gossip, Guns’n Roses, Hechos Contra el Decoro, La Kermés, Sargento García, Jamiroquai, Los Ronaldos, Super Skunk, M-Clan, Jorge Drexler, Juan Luis Guerra, Kiko Veneno, Lenny Kravitz, M.I.A., Muchachito Bombo Infierno, Natalia Lafourcade, O’Funk’illo, Keny Arkana, Plouen Catximbes, Quique González, Rage Against the Machine, Sau, Siniestro Total, Stereophonics, The Cat Empire, El tío calambres, Vetusta Morla, Zebda, Macaco, Marcelo D2, Michael Franti & Spearhead.

(Passe d’enllaçar tot això, busqueu-ho a Spotify).

Per eixa raó, al darrer Plé de l’Ajuntament de València, celebrat el passat divendres 30 de gener de 2009, el Grup Municipal Socialista va demanar explicacions per aquestes diferències tan negativament accentuades vers la resta de ciutats. Al següent vídeo podeu veure la interpelació completa amb la resposta de la regidora de l’equip de govern.

Hui, dimarts 4 de febrer de 2009, han aparegut les dades sobre l’evolució de la desocupació registrada a les oficines del SERVEF a la ciutat de València. Els resultats no poden ser més catastròfics:

• En només un mes (gener) la xifra d’aturats registrats ha crescut en 4.069 persones a València ciutat (un 8,14%).
• Això implica 131 nous aturats al dia només a la nostra ciutat. La mitjana durant 2008 sigué de 48 nous aturats diaris.
• El creixement a nivell espanyol ha estat d’un 6,35%. Si el creixement a Espanya haguès estat com a la ciutat de València, hauria sigut un 18% major del que ha estat.

El problema de fons, el que ens afecta a tots i a totes els que vivim a València, és que el PP no creu que les ciutats siguen motors econòmics. No creuen que les ciutats són potencialment molt més productives que qualsevol altre territori. No són capaços d’entendre que l’ocupació no es genera directament (en casos normals). L’ocupació no és una finalitat, és una conseqüència de les adequades polítiques econòmiques. De la creació de les circumstàncies adequades per què les empreses puguen nàixer, instal·lar-se i desenvolupar-se amb la major facilitat possible. El benestar, l’ocupació de qualitat (estable, ben remunerada i del nivell de la formació dels treballadors), la resistència font a les crisis seran els fruits d’una planificació diversificadora de la nostra economía. De la nostra economia urbana.

És increïble que una ciutat, en teoria la tercera ciutat de l’estat, tinga unes taxes de creixement de l’atur majors que la mitjana nacional! Compareu el potencial de desenvolupament de la superficie espanyola amb el potencial de la ciutat de València. No, millor no ho féu o plorareu.

A la nostra ciutat, per no anar més lluny, comptem amb dues universitats que cada any llancen 12.000 llicenciats, enginyers i diplomats al mercat laboral, disposem d’un entramat empresarial que podria ser l’inici d’un de molt més potent, comptem amb les infrastructures de transport necessàries i l’AVE està en camí, comptem amb un clima i unes condicions físiques envejables que podrien atreure molts professionals i empresaris, els valencians som emprenedors de mena…. però ens fallen els gestors. Ens fallen els directius que creguen en el potencial que la ciutat té, que confie en els seus veïns i veïnes. No és possible que en tota la ciutat de València només hi haja 14 places per a empreses a l’únic viver d’empreses que existeix. No és possible que es trigue tant a establir una empresa a la ciutat. No és possible que l’única eixida que ens donen els nostres governs regional i local siguen el turisme i la construcció. Què en fem amb tots els enginyers i llicenciats que podrien crear empreses d’altíssim nivell? Els diguem que facen llits a un hotel? O que servisquen taules a un restaurant?

No, els diguem que emigren. A Madrid, Barcelona, Londres, Berlin… Llàstima de Partit Popular.

La ciutat dual, i que no respón a les demandes dels ciutadans, pot ser definida com aquella en la qual el procés de desintegració i exclusió social es multiplica per la superposició dels fenòmens de la reestructuració de la força de treball, i de la globalització de l’economia a l’actualització d’un govern local que no realitza la seua funció de mantindre l’orde i controlar l’espai urbà i no és capaç de generar-hi espais democràtics de formació de ciutadania i aplicació de polítiques socials integradores. És una ciutat en procés creixent de desintegració, espai creixent de violències, on la informalitat s’extén a totes les capes socials. És una ciutat en què els espais públics esdevenen espais de lluita per ser ocupats privadament i que cada vegada van incrementant la seua degradació.

Formació de ciutadania a València? Cultura democràtica i de participació? Are you fu***ng kidding me?
I, per un altre costat, la darrera frase em recorda a l’apropiació d’espais públics per empreses privades afavorida pel nostre govern municipal: la dàrsena per a AC Management (America’s Cup) o les rodalies del port i la zona del Grau (Valmor Sport-Fòrmula 1-Bernie Ecclestone). La lluita la posen els ciutadans, clar.

I l’altre:

La cultura, el consum i l’oci sofisticat que atreuen a molts turistes només es produeixen quan el consum interior és tan potent que genera els productes i serveis. Crear, a banda dels shows turístics i les tendes de records, productes d’aquest tipus per a turistes no té viabilitat. Els espectacles musicals de Londres són un element d’atracció per a visitants perquè estan molt de temps en cartell i el turista, un vegada decidit el viatge, pot buscar una entrada. Tindre els millors espectacles del món tres díes en cartell no ofereix atractivitat perquè només l’atzar permet coincidir amb ells i, en general, estaran tots ocupats pel públic local. En síntesi, l’oferta urbana és fundamentalment interna amb capacitat d’atracció si el consum intern té nivells específics que la converteixen en un producte d’interès i diferenciat.

La demanda interna d’oci i cultura de nivell a València és molt exígua, però la nostra imatge diu que tenim cotxes de Fòrmula 1 tots els díes pels nostres carrers, o vaixells d’alta competició al port cada matí. Si som la ciutat on més creix la desocupació, amb quins ingresos van les famílies a mantindre el consum de l’oci cultural i atractiu pels turistes?. La nostra imatge turística només està relacionada amb la capacitat de la ciutat de ser l’escenari al qual es realitzen alguns events esportius. Eixe és el nostre potencial per a l’equip de govern de la nostra alcaldesa.

A la fira, a banda de una zona temàtica que varia cada any -enguany està dedicada a l’edat mitjana-, hi ha stands on es poden realitzar diferents activitats i estan muntats per entitats oficials (Regidories de l’Ajuntament de València, Conselleries, consorcis de bombers, policia, etc.) i d’empreses i organitzacions no oficial.
Primeres dues coses que no em semblen bé: la més important i ignominiosa és la presència del GAV com a associació juvenil i la important presència de l’exèrcit a la fira. El GAV per raons obvies, flagrants i demostrades, i l’exèrcit espanyol per la violència i la ingerència internacional que implica i que no vaig a detallar ara.

En segon lloc, considere que Expojove és un event on les diferents institucions oficials (Ajuntament i Generalitat Valenciana) podrien fer més ús dels valors ciutadans i dels potencials humans que el nostre país presenta, però els seus interessos i la seua visió de la ciutadania els delaten. Exemples n’hi ha diversos.
– Exemple 1: un dels stands amb major superfície i menys concorreguts és el de Turisme València Convention Bureau. Molt d’espai buit per mostrar res. És una maqueta metafòrica de la realitat: molta venda per a gens de contingut.
– Exemple 2: l’àrea d’innovació de l’Ajuntament es limita a aportar una vintena d’ordinadors amb connexió a internet on els xiquets fan tot allò que fan (o potser no ho tinguen permés) a casa: xatejar amb el MSN, escriure en forums, fer tests de me quiere / no me quiere i, els més majorets, fer ús de webs de l’estil rate-my-body. A més hi ha dues Wii disponibles per jugar a videojocs. Eixa és la proposta d’innovació de l’Ajuntament de València, eixa és la seua idea de com s’han d’utilitzar els cervells dels valencians.
– Exemple 3: l’atracció i cridanera proposta de tot allò que té a veure amb les curses de motos i Fòrmula 1. Volum alt i llargues cues, a més de pantalles gegants.

En canvi, em sembla molt simptomàtica l’absència de les universitats i dels grans instituts tecnològics de la ciudat i àrea metropolitana, els quals estan desenvolupant una gran tasca científica sense el degut suport per part de les institucions públiques locals i regionals. Eixes institucions no semblen interessants pels nostres governants. Eixes ments pensants no són el model a seguir pels nostres xiquets, segons el PP.

Expojove és un indicador més de què volen els actuals mandataris valencians que siguen els xiquets d’ara dintre d’uns anys. Innovació és el MSN. Ciutadania és tindre Fòrmula 1 a 300m/h i 500 db pels nostres carrers. Futur laboral és ser cambrer.