Una altra política és possible

… i és la vella política. La de les passions. La de la veritat i la solidaritat.

Vist a Escolar.net

El Cabanyal, Gürtel i tota la resta

Ahir Rita Barberá va decidir començar els enderrocaments al Cabanyal, el mateix dia que es feia públic el sumari del cas Gürtel.

L’Alcaldessa va dur a terme el seu pla d’una manera que a ningú se li ha escapat, tot i no haver-ho analitzat en profunditat: per la força, amb la presència totalment innecesària de dos regidors i buscant el màxim resó possible.

Mireu aquestes fotos de Xaume Olleros dels esdeveniments d’ahir.

La policia força a Vicent G. Móstoles, regidor del PSPV-PSOE a abandonar la casa que anavena enderrocar

Calia fer-ho d’eixa manera? No, en absolut. I per tant, per què ho ha fet així? Perquè li és rendible, rendible electoralment, és clar.

No és una estratègia gens diferent a la de la resta del Partit Popular a la Comunitat Valenciana. Les Administracions Públiques tenen una única funció principal: fer que la qualitat de vida dels seus administrats (els ciutadans) siga la major possible tant a curt com a mitjà i llarg termini. I a això és al que es deurien dedicar aquells que governen les Administracions Públiques, és a dir, els partits al seu govern.

Malauradament, el PP de Camps, Rita & Co. ha decidit deixar de fer la única cosa que HA DE FER: que els valencians i valencianes tinguem més i millors ocupacions, que els serveis públics estiguen assegurats i amb el major nivell de qualitat possible, que les infrastructures siguen les adequades i que les nostres empreses puguen funcionar i crèixer de la millor manera.
Les institucions governades pel PP a la Comunitat Valenciana han deixat de fer la seua funció per passar a tindre un senzill i únic objectiu: que el Partit Popular continue governant políticament els valencians. És a dir, per mantindre’s al govern. I res més.

Tota la resta de coses que sí que deurien fer (educació, col·legis, hospitals, llei de dependència, polítiques industrials i econòmiques, polítiques d’ocupació i formació, etc.), que les tenen totalment transferides, són secundàries i rellegades a un segon pla mentres l’objectiu principal no estiga assegurat.
Mentres puguen dedicar el seu temps com a gestors, els seus esforços com a polítics i els recursos (pagats amb els nostres imposts) de tots els ciutadans, a mantindre’s al govern, no faran una altra cosa.

I al País Valencià tenen mol clar quines coses els dónen vots, quines no en donen i quines no en lleven. I en això estan.

Enderrocar el Cabanyal com ho han fet, dóna vots.
Buscar sempre el conflicte amb altres administracions, dóna vots.
Fer victimisme, dóna vots.
Endeutar les arques públiques per fer events sense rendibilitat real i tangible (més enllà de l’electoral), dóna vots.

Construir col·legis, no dóna vots.
Construir hospitals, no dóna vots.
Fer que els valencians i valencianes siguem els que menys atur pateixen, en lloc de ser els que més, no dóna vots. No, ací no.
Fer que les nostres empreses siguen les més competitives, no dóna vots.

Fer que la corrupció taque el nom de la Comunitat, de la Generalitat, del President, de l’Ajuntament i de l’Alcaldesa, no lleva vots.
Ser un maleducat i comportar-te arbitràriament, tot i ser un governant, no lleva vots.

Cuándo dejar la política (per Donaire)

Crec que publicar només un enllaç a aquest gran post de l’ex-diputat al Parlament de Catalunya José Antonio Donaire és llevar-li la importància que es mereix, així que us el pegue ací baix (a més de recomanar-vos de la manera més insistent) que visiteu el seu blog.

Cuándo dejar la política (per Donaire)

Si es usted un abnegado concejal, un esforzado alcalde, un laborioso diputado, un senador inquieto, en definitiva, si ha decidido dedicar lo mejor de su talento a la cosa pública, enhorabuena. Como he dicho en alguna ocasión, la política es el más asombroso artefacto social, si exceptuamos las convenciones de ufólogos y el Festival de Eurovisión.

Hay dos momentos claves en la trayectoria política: Entrar y salir. ¿Cuándo dejar la política?. No es fácil responder a esta pregunta. En todo caso, si es usted político y se reconoce en al menos tres de estas diez situaciones, probablemente ha llegado el momento de ceder el relevo a nuevas caras.

1. Asiste a una comida familiar, pongamos que el aniversario de la abuela. Antes de empezar el segundo plato, un familiar lanza un comentario crítico sobre la gestión del gobierno y usted no sólo no toma nota, sino que reacciona airadamente.

2. En una reunión de su partido, le presentan a un joven emergente, brillante, trabajador y entregado. El primer pensamiento que le viene a la cabeza es: “A ver si éste me va a acabar sacando el puesto”.

3. Recientemente, ha dicho algo similar a esto: “El problema no es lo que hacemos, sino cómo lo explicamos. Tenemos que saber comunicarnos mejor”.

4. En su último discurso, ha dedicado más tiempo a defenderse de determinadas acusaciones que a explicar su proyecto de gobierno.

5. Últimamete habla de usted en tercera persona. Ha dicho algo así como “Este diputado tiene claro…” o “este alcalde nunca tolerará”.

6. En una reunión de trabajo, alguien presenta una iniciativa innovadora y antes de que acabe usted piensa: “Esto no va a funcionar, seguro”.

7. Ha utilizado un falso nick y ha escrito un comentario en un diario digital alabando el trabajo que hace y/o criticando a los rivales.

8. Últimamente, siempre llega tarde a los actos y se va antes de que acaben.

9. Ayer, pasó más tiempo en la sede de su partido que en la calle.

10. Hace más de dos semanas que no le explica un cuento por la noche a su hijo.

Una ciutat a l’altura de la infància

El Grup Municipal Socialista, dins del seu objectiu de mostrar el ciutadans el seu model de ciutat des de tots els punts de vista possibles, ha organitzat una taula rodona sobre “Una ciudad a la altura de la infancia” que se celebrarà el proper 26 de novembre a las 18.30 en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, amb motiu del 50 aniversari de la ratificació dels Drets Universals del Xiquet i, també, el 20 aniversari de la Convenció Internacional dels Drets de la infància. La idea és que haja aportacions d’alguns assitents qualificats que enriquisquen el debat. Tots hem sigut xiquets, la nostra patria és la infància.

Una ciutat a l'altura de la infància

PD: per llevar-li un poquet de sucre al tema, no puc deixar de recordar Herodes, eixe gran pedagog!

El vídeo de Camps és el que sembla?

Després d’açò:

i d’açò:

dilluns vam poder veure aquest vídeo.

En els moments de publicar aquest post, el vídeo (que només és un dels que mostren les mateixes imatges) té més de 33.000 visites i 90 comentaris en menys de dos dies.

I la pregunta és: aquest vídeo és negatiu per a Camps? En quina mesura?

Em fa la impressió que l’actitud “xulesca” que mostra el President de la Generalitat només ens sembla molt negativa a aquells que tenim una mentalitat d’esquerres -recordem que electoralment minoritaria al País Valencià- i pensem que causa estupor al conjunt de l’Estat Espanyol.

Pero també em fa la impressió que a la major part de la massa que ha votat el PP a terres valencianes des de fa quinze anys l’actitud de Camps li aporta raons positives per seguir votant-lo. Camps no s’arredra, va sol a pel xic que l’ha increpat, mostra que vol dialogar (la transparència que se li retrau) i l’altra persona fuig, Camps apareix com a agredit i perseguit i demostra que ningú el farà canviar d’actitud… perquè té raó i és valent.

Analitzem ara el paper del xic: és un xic amb una estètica alternativa, potser d’extrema esquerra, la que mai votarà al PSPV, el xic acusa i fuig, és covard. Ha acusat al President sense més proves que allò que diu la premsa i llança l’acusació pràcticament amb forma d’insult.

Si teniu temps, mireu els comentaris al vídeo referenciat.

Vist des del punt de vista del ciutadà mitjà, aquell que s’indigna quan fan servir el claxon contra ell, aquell que veu els realities o els programes del cor en què tothom es crida, el que pensa que ell hagués fet el mateix que Camps, Correa i el Bigotes si hagués tingut l’oportunitat… el votant mitjà, quina opinió tindrà del que fa Camps al vídeo?

I si voleu encara podem fer-ho més paranoïc (gràcies a l’apunt d’un gran amic): i si tot el que passa al vídeo estava preparat? Preparat per a què una persona d’eixe tipus (possiblement extrema esquerra) “insulte” al President. Preparat per a què Camps vaja darrere d’ell. Preparat per a què el xic fugisca. Preparat per a què, casualment, no veges a cap escorta en tot el temps.  Ni a ningú de tot el seguit de persones que sempre l’envolten. Preparat per a què li diga allò de “no me representas” i Camps conteste “no, seguro que a ti no”. Preparat per a què, el mateix dia, el PP emeta una nota de premsa diguent que si el PSPV es modera, el PP tornarà al diàleg. I una altra diguent que desbloqueja el nomenament de Pajín….
En definitiva, un muntatge per relacionar tota oposició a Camps i el PP amb una extrema esquerra, covard i -segons els seus esquemes- pollosa. Just l’enfrontament que la societat valenciana no vol encarar. Moderats contra extremistes. I, segurament, com diu el meu amic, en els propers díes veurem més situacions relacionades amb eixe suposat enfrontament.

Em sembla que hem de separar què ens demana el cós i quines són les nostres motivacions democràtiques de quina és la nostra societat real. El que a nosaltres ens sembla una pèrdua de papers, a la major part dels electors valencians igual li sembla coratge i una mostra de transparència.

I, possiblement, amb aquest vídeo ens l’han clavada. Què n’opineu?