El resultats del PP sobre l’ocupació a la ciutat

“Les dades són cabudes” és una frase repetida a sovint per la meua jefa. I moltes vegades li he de donar la raó, especialment en aquesta. Com podeu veure en aquest document que recull les principals estadístiques sobre ocupació a la ciutat de València (PDF), la nostra ciutat és, entre les grans capitals espanyoles, el municipi al que més ha afectat la crisi en la qual ens trobem. Si llegiu aquest blog, ja coneixereu aquesta circumstància.

Per eixa raó, al darrer Plé de l’Ajuntament de València, celebrat el passat divendres 30 de gener de 2009, el Grup Municipal Socialista va demanar explicacions per aquestes diferències tan negativament accentuades vers la resta de ciutats. Al següent vídeo podeu veure la interpelació completa amb la resposta de la regidora de l’equip de govern.

Hui, dimarts 4 de febrer de 2009, han aparegut les dades sobre l’evolució de la desocupació registrada a les oficines del SERVEF a la ciutat de València. Els resultats no poden ser més catastròfics:

• En només un mes (gener) la xifra d’aturats registrats ha crescut en 4.069 persones a València ciutat (un 8,14%).
• Això implica 131 nous aturats al dia només a la nostra ciutat. La mitjana durant 2008 sigué de 48 nous aturats diaris.
• El creixement a nivell espanyol ha estat d’un 6,35%. Si el creixement a Espanya haguès estat com a la ciutat de València, hauria sigut un 18% major del que ha estat.

El problema de fons, el que ens afecta a tots i a totes els que vivim a València, és que el PP no creu que les ciutats siguen motors econòmics. No creuen que les ciutats són potencialment molt més productives que qualsevol altre territori. No són capaços d’entendre que l’ocupació no es genera directament (en casos normals). L’ocupació no és una finalitat, és una conseqüència de les adequades polítiques econòmiques. De la creació de les circumstàncies adequades per què les empreses puguen nàixer, instal·lar-se i desenvolupar-se amb la major facilitat possible. El benestar, l’ocupació de qualitat (estable, ben remunerada i del nivell de la formació dels treballadors), la resistència font a les crisis seran els fruits d’una planificació diversificadora de la nostra economía. De la nostra economia urbana.

És increïble que una ciutat, en teoria la tercera ciutat de l’estat, tinga unes taxes de creixement de l’atur majors que la mitjana nacional! Compareu el potencial de desenvolupament de la superficie espanyola amb el potencial de la ciutat de València. No, millor no ho féu o plorareu.

A la nostra ciutat, per no anar més lluny, comptem amb dues universitats que cada any llancen 12.000 llicenciats, enginyers i diplomats al mercat laboral, disposem d’un entramat empresarial que podria ser l’inici d’un de molt més potent, comptem amb les infrastructures de transport necessàries i l’AVE està en camí, comptem amb un clima i unes condicions físiques envejables que podrien atreure molts professionals i empresaris, els valencians som emprenedors de mena…. però ens fallen els gestors. Ens fallen els directius que creguen en el potencial que la ciutat té, que confie en els seus veïns i veïnes. No és possible que en tota la ciutat de València només hi haja 14 places per a empreses a l’únic viver d’empreses que existeix. No és possible que es trigue tant a establir una empresa a la ciutat. No és possible que l’única eixida que ens donen els nostres governs regional i local siguen el turisme i la construcció. Què en fem amb tots els enginyers i llicenciats que podrien crear empreses d’altíssim nivell? Els diguem que facen llits a un hotel? O que servisquen taules a un restaurant?

No, els diguem que emigren. A Madrid, Barcelona, Londres, Berlin… Llàstima de Partit Popular.

La caritat i l’ocupació

Divendres passat, en roda de premsa, l’Alcaldesa de València va treure el seu paper de mare protectora i va assegurar que la Casa de la Caritat estava desbordada i que això era culpa del govern de Zapatero. No vaig a ser jo qui negue que eixa institució està desbordada, Déu me’n guard!

El que sí que tinc clar és que la millor manera per a què el nombre de persones que han de recórrer als sistemes públics i privats de protecció social no siga tan elevat és que aquestes persones tinguen un bon treball. El major benestar per a les persones prové del fet que aquestes tinguen una feïna que els agrade, una feïna ben remunerada i acord amb la seua formació i capacitat, una feïna estable i de qualitat. El teu treball, a banda de ser el lloc on més hores del dia passes conscient, és també el que et proporciona els recursos econòmics per al teu oci i el teu consum.

Hui s’ha posat de manifest (igual que tots els mesos des de febrer de 2008) que els dirigents polítics de la ciutat de València no s’han preocupat en absolut per què els valencians tinguen més i millors treballs.

Eixe quaranta percent més de destrucció d’ocupació que a Madrid, eixe cinquanta percent més que a Barcelona i eixe cent percent més que a Bilbao són els que engrossen les xifres d’assistents a la Casa de la Caritat, senyora Barberà. Eixes majors xifres de destrucció d’ocupació són les conseqüències d’una aposta exclussiva per la construcció, els events i el turisme. I eixa aposta l’han feta els dirigents del Partit Popular al País Valencià i a la ciutat de València. Ells, i només ells, són els responsables del nostre trist lideratge nacional.

Dos apunts sobre les ciutats

Estic fent un interessantíssim curs sobre economia urbana d’una coneguda universitat on-line catalana i als apunts del segon tema apareixen dos paràgrafs que m’han semblat de gran rellevància i aplicació per a la nostra ciutat (València). Simplement els deixe per a la reflexió i el debat. Per cert, bon nadal i tal.

La ciutat dual, i que no respón a les demandes dels ciutadans, pot ser definida com aquella en la qual el procés de desintegració i exclusió social es multiplica per la superposició dels fenòmens de la reestructuració de la força de treball, i de la globalització de l’economia a l’actualització d’un govern local que no realitza la seua funció de mantindre l’orde i controlar l’espai urbà i no és capaç de generar-hi espais democràtics de formació de ciutadania i aplicació de polítiques socials integradores. És una ciutat en procés creixent de desintegració, espai creixent de violències, on la informalitat s’extén a totes les capes socials. És una ciutat en què els espais públics esdevenen espais de lluita per ser ocupats privadament i que cada vegada van incrementant la seua degradació.

Formació de ciutadania a València? Cultura democràtica i de participació? Are you fu***ng kidding me?
I, per un altre costat, la darrera frase em recorda a l’apropiació d’espais públics per empreses privades afavorida pel nostre govern municipal: la dàrsena per a AC Management (America’s Cup) o les rodalies del port i la zona del Grau (Valmor Sport-Fòrmula 1-Bernie Ecclestone). La lluita la posen els ciutadans, clar.

I l’altre:

La cultura, el consum i l’oci sofisticat que atreuen a molts turistes només es produeixen quan el consum interior és tan potent que genera els productes i serveis. Crear, a banda dels shows turístics i les tendes de records, productes d’aquest tipus per a turistes no té viabilitat. Els espectacles musicals de Londres són un element d’atracció per a visitants perquè estan molt de temps en cartell i el turista, un vegada decidit el viatge, pot buscar una entrada. Tindre els millors espectacles del món tres díes en cartell no ofereix atractivitat perquè només l’atzar permet coincidir amb ells i, en general, estaran tots ocupats pel públic local. En síntesi, l’oferta urbana és fundamentalment interna amb capacitat d’atracció si el consum intern té nivells específics que la converteixen en un producte d’interès i diferenciat.

La demanda interna d’oci i cultura de nivell a València és molt exígua, però la nostra imatge diu que tenim cotxes de Fòrmula 1 tots els díes pels nostres carrers, o vaixells d’alta competició al port cada matí. Si som la ciutat on més creix la desocupació, amb quins ingresos van les famílies a mantindre el consum de l’oci cultural i atractiu pels turistes?. La nostra imatge turística només està relacionada amb la capacitat de la ciutat de ser l’escenari al qual es realitzen alguns events esportius. Eixe és el nostre potencial per a l’equip de govern de la nostra alcaldesa.

Arregla mi barrio (.com)

Hui hem llançat la campanya arreglamibarrio.com, una finestra oberta a la participació dels ciutadans i les ciutadanes en les decisions polítiques de la ciutat de València. En un principi arreglamibarrio.com se centrarà en la recollida de les propostes ciutadanes de cara a l’aplicació del Fons d’Inversió Local que el Govern d’Espanya va llançar la setmana passada. El Grup Municipal Socialista serà l’intermediari front a l’equip de govern de l’Ajuntament de València per a les demandes dels ciutadans i ciutadanes.
És el moment de demanar les millores que volem per als nostres barris i demanar-ho d’una manera directa i senzilla. Millora en les nostres platges, rehabilitació del meu barri, ajardinament d’aquella zona, etc. Qualsevol proposta és benvinguda i, si cap dins dels projectes subvencionables pel Fons d’Inversió Local, sera transmesa a l’equip de govern. Sí, la senyora Barberà. Sí, sabem que serà difícil. Almenys, però, haurem donat veu directa als ciutadans.

Una vegada concloga el termini de presentació d’idees, arreglamibarrio.com continuarà totalment operativa per rebre totes les propostes que els ciutadans i ciutadanes vulguen fer arribar al PSPV-PSOE de la ciutat de València.

Democràcia directa i participativa: arreglamibarrio.com

També podeu pujar les vostres fotos denunciant o proposant canvis a Flickr, amb l’etiqueta arreglamibarrio, conèixer les novetats de la web a Twitter seguint a arreglamibarrio o difondre la idea mitjançant el grup arreglamibarrio de Facebook.

Valencia, increíble pero cierta

Aprofitant la gran campanya per atreure turistes que la Fundació Turismo Valencia Convention Bureau (encarregada de la promoció turística de la ciutat i que rep 7,2 milions d’euros anuals de les arques municipals), m’agradaria intentar fer una campanya viral tipus google bombing que consisteix a què cada persona que tinga un blog faça un post amb eixe títol: “Valencia, increíble pero cierta” i que el contingut del post siga alguna de les altres visions, potser més reals, de la nostra ciutat. D’aquesta manera, i si tots enllacem els posts dels altres, quan algú busque aquesta expressió a Google, també li apareixeran les altres realitats de la nostra ciutat. El tema és totalment lliure: urbanisme, ecologia, economia, democràcia, el que vulgueu…

Fins ara han participat a la campanya:

- Testigo Accidental: Valencia, increíble pero cierta.

- A Peu de Pàgina: Valencia, increíble pero cierta

- Malva-rosa connection: Valencia, increíble pero cierta
- Pensamientos 2.0: Valencia, increíble pero cierta

Jo començaré amb aquesta:

aquest gràfic mostra mes a mes (i comparant amb el mateix mes de l’any anterior) com s’ha anat incrementat la xifra d’aturats registrats a les oficines de l’INEM -a València SERVEF-. Com es pot comprovar tots i cadascun dels mesos que van entre febrer i setembre de 2008, València ha estat la ciutat on més ha crescut la xifra d’aturats. Mentres que a Bilbao, Sevilla o Barcelona tenien creixements interanuals d’un 5 ó un 10%, València superava el 20%. En setembre, quan Barcelona o Madrid veien les xifres d’increment d’aturats al voltant del 25%, València arribava al 35%. I així tots els mesos de 2008.

Aquest és el benestar que ens ha dut centrar-nos en els events, el turisme i la construcció. Aquest és el resultat del model econòmic del Partit Popular. Perquè totes les altres ciutats també estan governades pel mateix President del Govern, així que no intenten tirar-li la culpa a ell. De fet, i també replegant el guant de Testigo Accidental aquesta seria la campanya a realitzar per celebrar els èxits econòmics del PP a València.

M’agradaria atrevir-me a proposar aquesta iniciativa a Malva-rosa connection, Testigo Accidental i A peu de pàgina.