Un dia d’eixos

Treballar en política i tindre un dia d’eixos en què penses que res del que fas val per a res és una merda. Són eixos dies en què te n’adones que res canviarà a millor, que tots els clitxés respecte a la política es cumpleixen, en què saps què falla i que difícilment se solucionarà.

Són dies en què ho enviaries gairebé tot a cagar, al menys així tots aquests recursos públics deixarien de malbaratar-se. Dies en què pràcticament et trobes sol i amb els dits d’una ma comptes la gent que paga la pena en aquest món, i que si tots foren com ells, la cosa sí que aniria a millor. Són dies en què vols que la gent, els ciutadans i ciutadanes, desperte i prenga el poder en plan revolta popular. Però també veus que la marxa és justament la contrària, que si el Joanet Culebra es presentara a unes eleccions, guanyaria.Són dies en què, tot i ser pacifista, tens una llista de gent a la que voldries pegar cada vegada que parlen de la crisi, dels aturats o “del carrer”.

Són dies en què penses en carregar la taula de surf al cotxe, una maleta amb poca roba, posar la música a tope, fer mil kilòmetres i buscar una platja solitària, amb onades no molt grans i suaus, amb dofins a prop teu. Penses en eixir de l’aigua a descansar, que et pegue el sol i notar la sal a la cara quan l’aigua s’evapora. Penses en gaudir de la companyia de la teua xica amb ningú a 10km a la redona.

No sé de quin partit són, però crec que m’afiliaré a aquests:

I per descongestionar un poquet la cosa, us recomane que li féu una ullada a Arròs Covat, una sèrie de TV3 que recomanà @ArrozconNori.

PS: i per a “colmo”, els d’Espanya 2000 volen entrar al plé de l’Ajuntament.

Actualització (18:06h): No sóc l’únic que pensa que alguna cosa ha de canviar.

Volem les dades! (per avançar més)

El senyor que teniu al vídeo de dalt és Sir Tim Berners-Lee (en, ca, es), el creador fa més de vint-i-cinc anys d’allò que hui coneguem com a internet. Berners-Lee va participar el passat febrer a les conferències TED (Technology, Enterteinment & Design, les quals recomane de la manera més efusiva possible i que podeu veure íntegres a la seua web i descarregar-les a l’ordinador) per explicar com veu ell la pròxima evolució de la xarxa. I la seua aposta és per la internet de les dades.

Si fins ara internet ha suposat l’intercanvi de coneixement derivat o “digerit”, és a dir, opinions i tesis de l’autor de cada web o apunt segons la informació de què aquest disposava; Tim Berners-Lee diu que és hora que eixes tesis i opinions les puga fer tothom. És hora que totes les dades i estadístiques que existisquen estiguen disponibles en formats estandards a la web, per a que qualsevol persona o entitat siga capaç d’accedir i crear coneixement derivat mitjançant la relació entre diferents bases de dades.

Des del meu punt de vista, i per la meua experiència laboral fins el moment -he hagut de treballar sempre buscant informació de moltes bases de dades diferents-, considere que aquesta és una qüestió d’una importància cabdal. De fet, crec que serà un dels principals motors de desenvolupament als propers anys. Especialment a estats com Espanya, on aconseguir dades per prendre decisions a qualsevol nivell és més que un suplici. Ni us podeu imaginar com és baixar a nivell municipal. Com a contraexemple tenim els Estats Units on, per llei, tota base de dades que haja estat pagada amb diners públics o feta des d’organismes públics ha de ser pública per definició. I estic convençut que aquesta és una de les principals raons per les quals aquest país és líder en recerca i desenvolupament; i, per tant, en valor afegit.

Com clama Berners-Lee: RAW DATA NOW! (dades sense “tractar” ja!). Necessitem les dades per prendre millors decisions a les nostres empreses, organitzacions i governs. Necessitem les dades per crear coneixement. És més que possible que qualsevol jove trobe relacions a dues variables que semblaven inconnexes per aconseguir un nou tractament pel càncer, o la millor ubicació per un abocador, o la millor combinació de mitjans de transport per emetre menys CO2 o…. qualsevol cosa. Mireu l’exemple a partir del minut 12′ de la xerrada de dalt. Amb les capacitats de càlcul i comunicació, sumades al talent que pot sorgir a qualsevol indret de món, disposar de bases de dades obertes i amb llenguatges comuns implicaria multiplicar la velocitat del desenvolupament fins a nivells insospitables. Si sumem les dades lliures i connectades (linked data) al cost zero de les comunicacions, el temps pràcticament zero de publicació i el talent dels milions de persones arreu del món amb interessos universals, obtenim uns avanços increïbles i disponibles per tothom.

Com diu el conferenciant: hem de demanar que tothom publique les dades ja. Obligar als agents públics i demanar-ho als agents privats. Hem de demanar als nostres governs lleis que facen públiques totes les estadístiques de les institucions públiques.

Si tinc tres lectors a aquest blog, segurament dos d’ells creuen que aquest no és un tema prioritari amb la crisi actual. En canvi, jo estic convençut que és exactament al contrari. Comptem amb molt de talent que es pot comunicar a cost zero i que pot generar molt de valor per a la societat si poguera prendre bones decisions. I això es fa amb bases de dades lliures. Quantes vegades hem vist gestors públics i privats que prenen decisions, o legislen, amb criteris molt allunyats de la ciència o l’objectivitat?

RAW DATA NOW!

Resolution

It is 2008 and my new year’s resolution is to think till it hurts

National Geographic Podcast 18/01/08

Solstici d’hivern

Veig a Barrapunto aquesta preciosa foto que recull les diferents posicions del sol durant el solstici d’hivern a Itàlia i, amb ella, puc mostrar-vos dues de les aficions que tinc (encara que siga passivament i lleugera): la fotografia i la natura.
La fotografia per allò obvi i la natura, encara que des de la seua vessant còsmica, mitjançant l’Astronomy Picture of the Day, una pàgina de la NASA on apareix una foto diària sobre temes relacionats amb l’espai.

A més, em ve al pèl per poder contar una cosa que em va dir fa uns dies un company assessor: el dia que més prompte es posa el sol és el 13 de desembre (Santa Llúcia pels cristians), tot i que el més curt -en quant a hores solars- és el propi solstici d’hivern, el 21 de desembre. La diferència radica en què el 13 de desembre el sol surt abans que el 21.