Una setmana després (III): propostes

[Disclaimer: he pogut col·laborar a la campanya electoral del PSPV pel Parlament Europeu i, per tant, estic implicat a una de les parts afectades.]

Nota: Aquest post és part d’una sèrie que es completa amb Una setmana després (I): Participació i Una setmana després (II): el País Valencià

Possibles idees d’acció futures
(punt que no he llegit en cap anàlisi encara)

• Per governar cal diferenciar-se clarament del Partit Popular. I no em referisc a les polítiques clàssiques i recurrents. Parle de forma i de fons.

• En primer lloc em referisc a les maneres, a la temàtica, al llenguatge, a la manera d’entendre la societat. Que la pròpia forma siga notícia i raó de conversa entre els ciutadans. Hem de ser directes i sencills. Reals, en poques paraules. Exemples: Debora Serracchiani o Andrés Perelló, tots dos eurodiputats, per cert. No hem d’acceptar com a donat res que ens oferisca la dreta o res que no ens haja servit anteriorment. Ni els seus temes, ni els mitjans, ni els fòrums de debat que han buidat de contingut.

• En segon lloc: hem de fer propostes radicalment diferents a les existents. Les propostes han d’estar plenes, pleníssimes, de contingut i justificació. D’aquesta manera demostrarem a l’electorat que busca eixe contingut la nostra capacitat de governar. Demostrar solvència i que tenim un veritable model diferent pel País Valencià i per València ciutat. Propostes estratègiques, propostes integrals, posant com a exemple altres models que s’han mostrat eficaços en altres indrets. Moltes de les iniciatives polítiques que es duen endavant són reaccions a deficiències o a notícies aparegudes als diaris. Hem de canviar eixa reacció per pro-activitat.

• Cal recuperar el protagonisme i el grau de coneixement a cada barri, poble i ciutat, a cada associació, col·legi o centre d’activitat. I cal recuperar-ho amb persones solvents, amb capacitat crítica i d’adaptació que siguen els nostres embaixadors reals. Que puguen pensar per ells mateixos i ser crítics i propositius amb tot allò que elsenvolta. Aquest punt és complementari al tercer, encara que a algunes persones els pot semblar contradictori.

• En quart lloc: hem de fer pedagogia, creant molts memes (xicotetes peces de coneixement) que qualsevol persona puga entendre i replicar en qualsevol lloc. Combatre el seu únic meme (jo sóc l’únic que us defensa dels enemics) amb molts de xicotets que incrementen el nivell crític de la població.

• Cinquè (relacionat amb l’anterior): aconseguir que cada ciutadà o ciutadana siga el nostre Canal 9. Proporcionar les eïnes i la informació per a què ningú s’haja d’esperar a conèixer el tema important de la setmana per boca d’un diari, que cada persona puga fer campanya tots els dies de l’any, no només en període electoral. Això implica molta escolta activa i un altre tant de confiança en les persones.

Nota: açò no és ni doctrina, ni línia oficial ni res que se li parega. Són els meus pensaments i els pose ací per tal de provocar el debat. Que ningú s’ho prenga massa seriosament!