Una setmana després (I): Participació

[Disclaimer: he pogut col·laborar a la campanya electoral del PSPV pel Parlament Europeu i, per tant, estic implicat a una de les parts afectades.]

Nota: Aquest post és part d’una sèrie que es completa amb Una setmana després (II): el País Valencià i Una setmana després (III): propostes.

Fa ja una setmana que coneguem els resultats de les eleccions europees a Espanya i al País Valencià. Hem pogut llegir moltes opinions al respecte, algunes de molt oportunistes (la mateixa nit demanaven ja caps i responsabilitats), però la major part, buides d’anàlisi i/o propostes. Com diuen que les opinions són com els culs (tots en tenim un), m’atreviré a contar en tres actes la meua anàlisi d’una manera desordenada i molt poc metòdica.

Comence amb la:

Participació

• Moltíssima gent no ha anat a votar, i presumisc que aquesta gent és majoritàriament d’esquerres.

• Els partits polítics hauran de fer-se mirar per què no han aconseguit que els ciutadans i ciutadanes se senten motivats per les eleccions europees.
• Continuant amb el primer punt faig una reflexió: discrepe molt d’aquells que diuen que els ciutadans i ciutadanes només poden fer política quan se’ls crida a votar. Crec que l’esquerra -perquè la dreta no ho farà- ha de crear espais i instruments per a què cada dia d’una legislatura totes les persones puguen fer política. D’una manera molt simplista, per a mi política és allò que es fa amb els imposts dels contribuents, amb els recursos d’una administració. Política és decidir a quines parcel·les es dediquen més recursos i a quines menys. Per tant, els ciutadans deuen poder treballar, pressionar i opinar cada dia per a que aquell que governe tinga en compte les seues opinions.
• Ara bé, també crec que quan votes -o quan no ho fas- és l’únic moment en què pots triar qui governarà fins les properes eleccions. I si no votes, d’això (qui governa), no et pots queixar. Podràs demanar més participació, uns et faran més cas que d’altres. Podràs demanar suport per causes puntuals o estructurals per a què eixa persona o càrrec et faça cas. Però si no has anat a votar, em sembla hipòcrita que et queixes de si governa aquest partit o aquest altre.
• Per altra banda, l’esquerra que està més a l’esquerra del PSOE (l’esquerra sibarita), només vota -encara que amb una pinça al nas- quan veu una amenaça real i propera que siga el PP qui governe, ho hem vist a les dues darreres eleccions generals. En aquest punt ha faltat molta informació, perquè és a Europa on es dicten 7 de cada 10 normes que s’apliquen a Espanya. És a dir, és molt diferent que el Parlament Europeu i la Comisió Europea siguen progressistes que que siguen conservadors.

Foto: Albert Medran

Nota: açò no és ni doctrina, ni línia oficial ni res que se li parega. Són els meus pensaments i els pose ací per tal de provocar el debat. Que ningú s’ho prenga massa seriosament!