Pessimisme per a la crisi

Des de fa uns dies/setmanes estic en un estat quasi depressiu pel que fa a la situació econòmica i social al País Valencià i l’estat espanyol. La crisi econòmica, conseqüència de la manca de control dels efectes perversos del lliure mercat -especialment de capitals-, està afectant-nos de manera molt més virulenta que a altres indrets. A tothom ens envolten persones i families senceres sense treball. I cada dia més.

Molts del agents socials (sindicats, partits polítics -no, el PP no-, empresaris, estudiosos, etc.) estan demanant un canvi de model econòmic. Però em fa la impressió que aquest canvi serà impossible a les nostres contrades. I ho serà per una sola raó: per a fer un canvi de model calen emprenedors i/o una mentalitat emprenedora. I la nostra societat mediterrània i ancorada en allò de què “com ací no es viu enlloc” mai ha generat mentalitats obertes a l’assumpció de riscos i responsabilitats. Moltes vegades he repetit allò de què el 82% dels estudiants universitaris espanyols volen ser funcionaris en acabar la carrera, però no és només una qüestió universitària. Quantes vegades hem escoltat allò de “jo, el que vull és treballar 8 hores i oblidar-me”?

Doncs eixa és precisament l’origen de tots els mals. Per canviar un model productiu calen persones que vulguen crear empreses, que assumisquen la responsabilitat de “tirar del carro” i dur a terme la seua idea. Els empresaris actuals ja hem vist quin esperit tenen: a la mínima de canvi, han abandonat les seues industries i orientacions inicials per dedicar-se a la construcció i la promoció de vivendes. Amb ells difícilment podem comptar per a eixe canvi de model. Però és que tampoc tenim nous emprenedors! Cap sistema educatiu dels que s’han succeït als darrers 30 anys ha format persones capaces de decidir per elles mateixes, d’assumir riscos, de plantejar projectes o de ser capaços de fer les coses d’una manera més lliure i, per tant, responsable.

I, com es pot comprovar a a valencialider.net, totes aquestes circumstàncies es veuen empitjorades per les polítiques que la dreta valenciana ha dut a terme als darrers 14 anys: oblit dels sectors industrials tradicionals, desmantellament de l’educació pública, orientació cap a sectors que generen imatge però no benestar ni ocupacions de qualitat, etc.

Sí, estic molt pessimista. Però és que, a més, no trobe una possible solució a aquests problemes.