El resultats del PP sobre l’ocupació a la ciutat

“Les dades són cabudes” és una frase repetida a sovint per la meua jefa. I moltes vegades li he de donar la raó, especialment en aquesta. Com podeu veure en aquest document que recull les principals estadístiques sobre ocupació a la ciutat de València (PDF), la nostra ciutat és, entre les grans capitals espanyoles, el municipi al que més ha afectat la crisi en la qual ens trobem. Si llegiu aquest blog, ja coneixereu aquesta circumstància.

Per eixa raó, al darrer Plé de l’Ajuntament de València, celebrat el passat divendres 30 de gener de 2009, el Grup Municipal Socialista va demanar explicacions per aquestes diferències tan negativament accentuades vers la resta de ciutats. Al següent vídeo podeu veure la interpelació completa amb la resposta de la regidora de l’equip de govern.

Hui, dimarts 4 de febrer de 2009, han aparegut les dades sobre l’evolució de la desocupació registrada a les oficines del SERVEF a la ciutat de València. Els resultats no poden ser més catastròfics:

• En només un mes (gener) la xifra d’aturats registrats ha crescut en 4.069 persones a València ciutat (un 8,14%).
• Això implica 131 nous aturats al dia només a la nostra ciutat. La mitjana durant 2008 sigué de 48 nous aturats diaris.
• El creixement a nivell espanyol ha estat d’un 6,35%. Si el creixement a Espanya haguès estat com a la ciutat de València, hauria sigut un 18% major del que ha estat.

El problema de fons, el que ens afecta a tots i a totes els que vivim a València, és que el PP no creu que les ciutats siguen motors econòmics. No creuen que les ciutats són potencialment molt més productives que qualsevol altre territori. No són capaços d’entendre que l’ocupació no es genera directament (en casos normals). L’ocupació no és una finalitat, és una conseqüència de les adequades polítiques econòmiques. De la creació de les circumstàncies adequades per què les empreses puguen nàixer, instal·lar-se i desenvolupar-se amb la major facilitat possible. El benestar, l’ocupació de qualitat (estable, ben remunerada i del nivell de la formació dels treballadors), la resistència font a les crisis seran els fruits d’una planificació diversificadora de la nostra economía. De la nostra economia urbana.

És increïble que una ciutat, en teoria la tercera ciutat de l’estat, tinga unes taxes de creixement de l’atur majors que la mitjana nacional! Compareu el potencial de desenvolupament de la superficie espanyola amb el potencial de la ciutat de València. No, millor no ho féu o plorareu.

A la nostra ciutat, per no anar més lluny, comptem amb dues universitats que cada any llancen 12.000 llicenciats, enginyers i diplomats al mercat laboral, disposem d’un entramat empresarial que podria ser l’inici d’un de molt més potent, comptem amb les infrastructures de transport necessàries i l’AVE està en camí, comptem amb un clima i unes condicions físiques envejables que podrien atreure molts professionals i empresaris, els valencians som emprenedors de mena…. però ens fallen els gestors. Ens fallen els directius que creguen en el potencial que la ciutat té, que confie en els seus veïns i veïnes. No és possible que en tota la ciutat de València només hi haja 14 places per a empreses a l’únic viver d’empreses que existeix. No és possible que es trigue tant a establir una empresa a la ciutat. No és possible que l’única eixida que ens donen els nostres governs regional i local siguen el turisme i la construcció. Què en fem amb tots els enginyers i llicenciats que podrien crear empreses d’altíssim nivell? Els diguem que facen llits a un hotel? O que servisquen taules a un restaurant?

No, els diguem que emigren. A Madrid, Barcelona, Londres, Berlin… Llàstima de Partit Popular.