Dos apunts sobre les ciutats
Estic fent un interessantíssim curs sobre economia urbana d’una coneguda universitat on-line catalana i als apunts del segon tema apareixen dos paràgrafs que m’han semblat de gran rellevància i aplicació per a la nostra ciutat (València). Simplement els deixe per a la reflexió i el debat. Per cert, bon nadal i tal.
La ciutat dual, i que no respón a les demandes dels ciutadans, pot ser definida com aquella en la qual el procés de desintegració i exclusió social es multiplica per la superposició dels fenòmens de la reestructuració de la força de treball, i de la globalització de l’economia a l’actualització d’un govern local que no realitza la seua funció de mantindre l’orde i controlar l’espai urbà i no és capaç de generar-hi espais democràtics de formació de ciutadania i aplicació de polítiques socials integradores. És una ciutat en procés creixent de desintegració, espai creixent de violències, on la informalitat s’extén a totes les capes socials. És una ciutat en què els espais públics esdevenen espais de lluita per ser ocupats privadament i que cada vegada van incrementant la seua degradació.
Formació de ciutadania a València? Cultura democràtica i de participació? Are you fu***ng kidding me?
I, per un altre costat, la darrera frase em recorda a l’apropiació d’espais públics per empreses privades afavorida pel nostre govern municipal: la dàrsena per a AC Management (America’s Cup) o les rodalies del port i la zona del Grau (Valmor Sport-Fòrmula 1-Bernie Ecclestone). La lluita la posen els ciutadans, clar.
I l’altre:
La cultura, el consum i l’oci sofisticat que atreuen a molts turistes només es produeixen quan el consum interior és tan potent que genera els productes i serveis. Crear, a banda dels shows turístics i les tendes de records, productes d’aquest tipus per a turistes no té viabilitat. Els espectacles musicals de Londres són un element d’atracció per a visitants perquè estan molt de temps en cartell i el turista, un vegada decidit el viatge, pot buscar una entrada. Tindre els millors espectacles del món tres díes en cartell no ofereix atractivitat perquè només l’atzar permet coincidir amb ells i, en general, estaran tots ocupats pel públic local. En síntesi, l’oferta urbana és fundamentalment interna amb capacitat d’atracció si el consum intern té nivells específics que la converteixen en un producte d’interès i diferenciat.
La demanda interna d’oci i cultura de nivell a València és molt exígua, però la nostra imatge diu que tenim cotxes de Fòrmula 1 tots els díes pels nostres carrers, o vaixells d’alta competició al port cada matí. Si som la ciutat on més creix la desocupació, amb quins ingresos van les famílies a mantindre el consum de l’oci cultural i atractiu pels turistes?. La nostra imatge turística només està relacionada amb la capacitat de la ciutat de ser l’escenari al qual es realitzen alguns events esportius. Eixe és el nostre potencial per a l’equip de govern de la nostra alcaldesa.


