Raz Surf Camp

Durant la primera setmana d’agost vaig estar al Raz Surf Camp. I he de dir que sigué una experiència inoblidable. Com a “novato” al món del surf, hauria de ser obligatori que no et pogueres comprar una taula de surf sense anar abans o en un termini de tres mesos a un surf camp.

El surf és un esport complicat al qual cap moviment és intuitïu i petits aspectes fan canviar moltíssim els teus avanços o estancaments a sobre de la taula. Un centímetre més enllà a l’hora de remar, una palada més, uns quants graus més flexionats els genolls o la posició dels braços faran que tot canvïe radicalment. I per eixes raons és totalment necessari poder assistir a un surf camp amb monitors del nivell dels del Raz Surf Camp. En cap altre Camp comptaràs amb un monitor per a un màxim de cinc persones.

El surf, però, no ho és tot. L’entorn, les característiques del propi camp i les condicions de mar que trobaràs a la porta del Raz Surf Camp (com podeu veure a la foto de dalt) i la gent amb qui et relacionaràs farà que l’experiència siga completa. Com a mostra, us en deixe uns videos amb algunes de les fotos que ens feren al camp.

A més, el camí del surf és mooooolt llarg. Estem parlant de molts anys practicant cada dia, cosa impossible en molts indrets de la nostra geografia. Però les sensacions són tan reals i tan especials que, si ho proves, et carregaràs de paciència i gaudiràs d’una relació especial amb la mar.

Finalment, i com que sóc molt atrevit jo, us deixe unes recomanacions d’aprenent a aprenent, que considere útils de cara a treure el màxim d’un curs de surf o dels primers banys pel teu compte.

Qüestions importants per a un assistent a un Surf Camp (i per un aprenent de surf)

MÀXIMES QUE MAI HEU D’OBLIDAR

1.- El surf és una cursa llarguíssima, d’anys i anys practicant gairebé diàriament.

2.- I és així per dues raons principals:

a) Cap dels moviments o accions que es realitzen al surf son intuitïus ni naturals.

b) Les condicions en les quals el podràs practicas variaran a cada ocasió degut a l’oratge d’eixe dia, la platja triada, l’estat de la mar, l’hora a la qual practiques, el punt que tires, el teu cansament, la concentració, etc.

3.- Qualsevol petit canvi a la teua tècnica tindrà un impacte molt gran al teu surf. Un centímetre més avant, uns graus més flexionats els genolls, els braços més cap a davant o una remada més marcaran una gran diferència.

4.- Per aquestes raons és molt, però molt, recomanable que comptes amb monitors que t’aconsellen. Aprendre a surfejar tu a soles és molt probable que et duga a abandonar. Tot i la dificultat intrínseca d’aquest esport, la sensació de la primera onada que t’espenta, de cada petit avanç, farà que vulgues clavar-te una i una altra vegada a la mar amb la teua taula.

REMAR

- Per a remar, gita’t a la taula de manera que només la punta de la taula sobresurta de l’aigua. Que no estiga del tot inclinada cap a dalt, ni afonada completament.

- Rema utilitzant tot el braç, no només les mans. Allò important no és tant la freqüència de la remada, sinó el ritme. Un ritme constant i cadenciós et farà anar més ràpid i cómode. Com més estable estiga la taula, més ràpid aniràs.

- No deixes els teus peus penjant de la taula perquè faran d’àncora i frenaran el teu avanç. Mira de juntar els genolls al centre de la taula i alçar una miqueta els peus.

MOLT IMPORTANT: SEURE A LA TAULA

- Remar cansa i, al principi, utilitzes alguns músculs d’una manera en què mai ho havies fet (deltoides, trapecis, tríceps, lumbars, dorsals, etc.)

- La millor manera de descansar eixos músculs és no romandre gitat a la taula, sinó seure!

- Tan prompte com arribes al punt al qual volíes accedir, seu immediatament sobre la taula. Si intentes agafar una onada després de remar alguns metres, el més normal és que no pugues a causa del cansament. Així que seu, deixa els braços penjant i quan et trobes descansat, mira d’agafar una onada.

- Practica per aprendre el més ràpid possible a seure, el teu surf evolucionarà més ràpid així.

COM TRIAR L’ONADA ADEQUADA

- Ho aprendràs amb el temps. Què fàcil, eh? Bé, la norma bàsica és que la cara de la onada que tu estigues veient tinga un pendent determinat. El valor d’eixa pendent l’aprendràs amb la pràctica, no et preocupes. Moltes vegades remaràs onades que no t’enduran, això li passa a tothom.

- És molt important que estigues sempre mirant mar endins per veure si venen onades, d’on venen i com evolucionen.

- Si veus que es forma una onada que et pot trencar a sobre o abans d’on tu estigues situat, rema cap a ella mirant per on trencarà i intentant creuar-la per on encara no ho ha fet. Amb el temps seràs capaç d’apropar-te per agafar-la en el punt adequat, en lloc de fugir d’ella.

REMAR PER AGAFAR L’ONADA

- Ni les onades et duran si estàs aturat, ni a les taules els hi posaran un motor, així que et toca remar! De fer, és el més important per a un principiant: admetre que s’ha de remar i acostumar-se a fer-ho sense malbaratar energies.

Pas 1. Quan l’ona estiga apropant-se i estiga entre 15 i 10 metres de tu, comença a remar suaument de cara a la platja per a què la taula es pose en moviment. Si ets nou, és difícil passar de 0 a 100 en mig segon. Important: quan remes, amb cada palada, mira enrere cap a l’onada per veure com evoluciona; no voldràs que et trenque al cap, veritat? També et valdrà per saber per quin costat comença a trencar.

Pas 2. Quan l’onada estiga a 2 ó 3 metres de tu, rema a un 75-80% de la teua capacitat. Recorda, amb tot el braç, no només amb les mans. Continua mirant l’onada.

Pas 3. L’oada està tocant la teua taula i comences a notar la seua força. Justa en eixe moment rema al 100% de la teua capacitat dues, tres, quatre o sis palades, les que veges necesàries fins que de veritat l’ona t’enduga. Aquest és just el moment en què deus posar-te en peu.

- Si mires l’onada de manera adequada i veus que no la podràs agafar, o se t’ha passat per sota sense endur-te, seu per frenar i donar la volta. Simplement seient frenaràs més ràpid i còmode que si et deixes endur.

- És important que vages trobant la posició ideal per remar a la taula, ni massa enrere -les quilles i la cua de la taula frenarien el teu avanç-, ni massa avant, perquè quan t’agafe l’onada clavaràs la punta a l’aigua i te n’aniràs cap a davant.

- Has de posar-te en peu d’un bot, o com a molt en dos o tres pasos, però cap d’eixos pasos ha de ser posar un genoll (o dos) a la taula. La tècnica per posar-te en peu… a un surf camp! (o mirant a altres surfers).

El frau de Dover

Anava a escriure un post sobre la meua gran experiència al Raz Surf Camp, però l’hauré de deixar per a més tard, perquè anit vaig veure un espectable lamentable a Bètera.

Ahir a les festes de Bètera actuava Dover. Bé, abans de continuar he de dir que l’entrada era lliure i, per tant, no vaig pagar ni un euro per veure el “concert”. Tampoc he pagat mai ni un euro per cap article, disc o concert de Dover amb anterioritat. Però segur que els organitzadors de les festes sí que han pagat alguna cosa per l’actuació d’ahir.

Dover, en teoria, està format per quatre components: un bateria, una guitarra, un baixista i una cantant, que de vegades toca la guitarra també. Amb aquesta formació han creat discs d’una factura més que correcta, molt rockera i autèntica. Amb el seu darrer disc, però, han canviat de registre i han passat a fer música disco. Això tampoc ho considere un problema ni res de negatiu més enllà dels gustos de cadascú.

En canvi, anit vam veure un espectable -per a mi, almenys- lamentable i indigne. Totes les cançons, les de tots els discs de Dover havien estat passades pel filtre “disco” i, entre altres coses, això causava que el bateria només féra un ritme. Com tothom pot suposar, el hi-hat o charles a contra-tempo. El pitjor de tot, però, no sigué això, sinó el fet que més de la meïtat dels instruments que sonaven estaven pre-gravats. Això, o és que hi havia algú darrere de l’escenari tocant un teclat, una guitarra més i afegint efectes amb l’ordinador.

Afegir efectes o sons pre-gravats no em sembla directament reprobable. Sí que m’ho sembla, però, quan eixos pre-gravats són el que li dóna tot el caràcter a les cançons! Sense eixos efectes, el concert d’ahir sonaria totalment diferent, i molt més pobre, clar. Sonaven guitarres rítmiques quan l’única guitarrista puntejava, un sintetitzador feia escales discotequeres ascendents en cada estrofa, s’afegien efectes estel·lars en totes les cançons i, el que és pitjor, sonava una claqueta al principi de moltes cançons per a què el só directe no es descompassés amb el pre-gravat! Estava indignat!

Que un grup canvïe el seu estil, és la seua elecció. Que un grup faça play-back amb més de la meïtat dels instruments, per a mi, és frau.