A les pàgines salmó de l’edició d’avui (8 de juny de 2008) de Levante-EMV, Vicent Soler escriu un més que certer article analitzant l’economia valenciana i les seues possibilitats de futur (en jpg, extret del pdf del EMV). L’article és impecable des de qualsevol punt de vista -i d’obligada lectura-, però m’atreviré a fer alguns comentaris complementaris (si no és massa atrevir-se).
El professor Soler explica com, arran d’una situació internacional -principalment als EUA-, l’economia espanyola, i la valenciana en particular, se n’han vist resentides. Tanmateix, afegeix la necessitat de passar d’una economia bassada en capital humà de baixa qualificació (hores de mà d’obra) a una bassada en el coneixement i la tecnologia.
Des del meu punt de vista, i imagine que per qüestions d’espai, hi ha certs elements importants a aquesta anàlisi que no apareixen al seu article.
1.- La nostra economia se centra en dos sectors dels quals no coneguem ni controlem la demanda: construcció i turisme. El nostre atractiu com a oferents es pot veure comparativament reduit molt ràpidament, com està passant. A més, eixos dos sectors tenen unes característiques comunes rellevants: estan centrats en resultats a curt termini i utilitzen (com Soler diu) mà d’obra poc qualificada.
2.- És un problema enorme que tota la teua economia només depenga de dos sectors tan inestables. El primer que et diuen a un banc quan vols invertir, a banda de a les classes d’economia, és que has de diversificar el risc.
3.- La nostra economia, a més de ser inestable, duu un ritme d’acceleració-estancament contrari al que duen les economies que controlen el Banc Central Europeu (BCE). La nostra economia estava recalfada (excés d’inversió i despesa que duu aparellada inflacció) des de fa uns quatre anys. Si encara conservàrem la política monetària, hauriem pujat els tipus d’interés per tal d’aturar el ritme de demanda de crèdits, però com que Alemanya necessitava accelerar el seu motor, els tipus d’interés no es van veure incrementats tal i com ens hauria vingut bé als espanyols. Nota: el president del BCE és triat per Alemanya i França, no és una decisió coompartida per tota la UE, però eixe és un altre tema.
4.- Les persones. El problema és que la nostra societat, l’espanyola i especialment la valenciana, té un alta preferència pel curt termini. Les decisions d’inversió dels individuus i les empreses s’han pres amb les condicions puntuals d’uns anys amb altes rendibilitats a la compra-venda d’habitatge i amb uns tipus d’interès que ens imaginàvem immutables en el temps. En un llenguatge planer: replega hui i ja vorem demà; si inverteixes avui, els beneficis són menors. I eixa societat deuria ser la que li demanés als seus governants polítiques d’inversió, estabilitat i diversificació cap uns sectors de més valor afegit. Però no ho fa. Houston, tenim un problema. La societat espanyola -i valenciana en particular- no demana ser competitius ni avançats.
5.- La responsabilitat dels governants. Tinc clar que la nostra dreta política és encara més propensa al curt termini que la societat espanyola, el que no m’esperava és que l’esquerra majoritària també ho siguera. No espere del PP plans de diversificació i apostes pel talent i el coneixement. No és propi d’ells invertir avui per collir demà. No és propi de la dreta renunciar a grans dividends de 5 anys per garantir-ne uns dividends més reduits, però molt estables, durant 20 anys. És l’esquerra, i més amb els anys de bonança econòmica de la primera legislatura de ZP, qui hauria d’haver fet un programa d’inversió sectorial relacionada amb l’orientació cap al coneixement. I no ho ha fet, almenys fins ara. I difícilment ho podrà fer si no hi ha liquidesa a les arques estatals. Tant de bó m’equivoque i la Ministra Garmendia, junt amb Sebastián i Solbes, tinguen un pla per a la nostra economia.
Espere haver estat prou atrevit i m’agradaria que algú comentara alguna cosa sobre aquestes idees, però crec que només tinc un lector/a. :-S
Actualització: açò em passa per llançar-me compulsivament a escriure sense acabar de llegir la premsa del dia. Público obri l’edició de hui justament amb un article i dues entrevistes sobre el sistema de I+D+i espanyol, tots tres són molt recomanables:
- Cuestión de decisión política: Los expertos en gestión de la I+D reclaman al Gobierno “firmeza” en su apuesta por la ciencia.
- Entrevista a Carlos Martínez Alonso, Secretario de Estado de Investigación.
- Debate sobre el futuro de la investigación en España. Hablan cinco de los más destacados científicos de país.
