Aprenent de surfer

Des del passat febrer, i com a conseqüència d’un viatge llampec a Sopelana el setembre anterior, he començat a intentar practicar surf. Amb un company, ens vam comprar l’equip bàsic necessari i estem començant a eixir cada vegada que a València hi ha ones, cosa que no és fàcil. El surf a la Mediterrània és complicat, com caricaturitza el Brice de Nice, per la manca d’activitat oceànica. Així que, o no hi ha ones, o són molt grans (quan hi ha temporal) i poc manejables. A més, a platges com ara Pinedo, la contaminació limita considerablement l’experiència del surf.

Però la veritat és que estic gaudint i passant-m’ho d’allò més bé amb aquesta nova activitat. Encara no sóc capaç de fer gaire coses, ni d’agafar les ones comme il faut, però cada dia que banye el tratge aprenc coses noves. Per a algú com jo, que provinc del rugby, esport que he practicat durant setze anys, el surf és un univers encara molt gran a estudiar. En primer lloc, és un esport que no depen únicament de les teues capacitats, almenys no inicialment. La quantitat, la qualitat i la tipologia de les ones, així com l’oratge o les condicions de la platja on estigues s’afegeixen a la complicació intrínseca que suposa posar-te de peu sobre una taula empentada per una massa d’aigua salada. Ja no diguem si, a més, vols dirigir-la d’alguna manera.

La sensació, però, d’aconseguir pujar-te a la taula i deixar-te dur per una ona és una suma indescriptible de comunió amb la natura i d’esforç i constància d’un mateix. Si teniu l’oportunitat, us recomane que un cap de setmana que pugueu feu un curs d’iniciació dels que es poden fer al Pais Basc o qualsevol indret del Cantàbric. Una vegada el proves, normalment, se’t queden les ganes de continuar aprenent-hi i gaudint.

Si teniu més interés, no deixeu de visitar ValenciaPlato -per a temes locals, Surfvalencia està caigut- o Surf30 -a nivell estatal-. També podeu buscar surf a YouTube i al·lucinareu.