Fotos a Flickr

Núvol de tags

Organitzacions obertes

Seguint amb la línia del post anterior i per tal d’afegir elements de debat a les organitzacions i empreses, no us perdeu aquesta presentació del gran Juan Freire:

| View | Upload your own

La innovació important: a les organitzacions

La paraula innovació de seguida ens duu a la ment qüestions con biotecnologia o les tecnologies de la informació i la informàtica. Innovació, però, és molt més que això. La innovació es podria reduir a aconseguir allò que necessitem (nosaltres o aquell amb qui ens relacionem) de la millor manera possible.

La innovació ha de començar a les persones, ha de continuar a les empreses i organitzacions (tant en els productes com en els processos i el seu funcionament intern) i ha de finalitzar a les administracions, que deuen fomentar la innovació com a factor de qualitat, diversificació i progrés.

És molt important, però, no confondre innovació amb tecnologia. I a les empreses i organitzacions, aquesta és una confusió massa freqüent. La tecnologia és una de les eïnes que es poden utilitzar per innovar organitzativament, però no la única ni la primera. És més, l’ús de la tecnologia de portes a fora, com a interfaç amb l’organització o l’empresa no té cap trellat ni resultat si després aquesta es mou lentament i pessada de portes endins.

Hi ha quatre anàlisis importants que tota organització deu fer per a innovar.
* La primera és: què necessiten els meus clients (o similars)? De quina manera? En quin moment? Què voldran demà?
* La segona anàlisi és: Què sap fer la meua organització com a suma dels seus components? Quines capacitats tinc per a satisfer les necessitats dels meus clients? Com les potenciem?
* La tercera: Com flueix la informació a dins de l’organització o empresa? Com flueix cap a fóra? I cap a dins? Aprofitem tota la informació a tota l’organització? Com processem la informació? Com la utilitzem?
* Quatre: el robocop.

Com veieu, aquestes tres (la quarta no és tan important ) anàlisis no tenen res a veure amb la tecnologia. Són anteriors i molt més importants. La tecnologia és només una de les possibilitats de les quals disposem per a millorar la situació que trobem a les nostres anàlisis. No val de res disposar d’una web magnífica si els correus electrònics s’imprimeixen i passen a ser un expedient que segueix el mateix procés que fa 30 anys.

En eixe marc, avui, a El Boletin es dóna un tret d’eixida a un grup de militants del PSPV que, després de fer una reflexió sobre les tres qüestions abans plantejades, han decidit utilitzar la tecnologia per innovar en els processos del partit. A CiberPSPV Nous canals de comunicació i relació per donar noves respostes a les necessitats dels votants. Però aquesta proposta ha de ser un motor de canvi, l’espurna d’un replantejament dels processos que no estan portant a donar-li als votants allò que necessiten. I és important saber que no és l’única proposta possible, és només una, però és innovadora i de segur reportarà resultats positius. Des d’ací, molta sort, ciberpspvistes!

Sabrà l’organització assimilar aquestes innovacions? A la central (PSOE) ja tenen dues propostes en la mateixa línia: els cibermilitants i l’esmena Facebook al 37 congrés del PSOE

Aprenent de surfer

Des del passat febrer, i com a conseqüència d’un viatge llampec a Sopelana el setembre anterior, he començat a intentar practicar surf. Amb un company, ens vam comprar l’equip bàsic necessari i estem començant a eixir cada vegada que a València hi ha ones, cosa que no és fàcil. El surf a la Mediterrània és complicat, com caricaturitza el Brice de Nice, per la manca d’activitat oceànica. Així que, o no hi ha ones, o són molt grans (quan hi ha temporal) i poc manejables. A més, a platges com ara Pinedo, la contaminació limita considerablement l’experiència del surf.

Però la veritat és que estic gaudint i passant-m’ho d’allò més bé amb aquesta nova activitat. Encara no sóc capaç de fer gaire coses, ni d’agafar les ones comme il faut, però cada dia que banye el tratge aprenc coses noves. Per a algú com jo, que provinc del rugby, esport que he practicat durant setze anys, el surf és un univers encara molt gran a estudiar. En primer lloc, és un esport que no depen únicament de les teues capacitats, almenys no inicialment. La quantitat, la qualitat i la tipologia de les ones, així com l’oratge o les condicions de la platja on estigues s’afegeixen a la complicació intrínseca que suposa posar-te de peu sobre una taula empentada per una massa d’aigua salada. Ja no diguem si, a més, vols dirigir-la d’alguna manera.

La sensació, però, d’aconseguir pujar-te a la taula i deixar-te dur per una ona és una suma indescriptible de comunió amb la natura i d’esforç i constància d’un mateix. Si teniu l’oportunitat, us recomane que un cap de setmana que pugueu feu un curs d’iniciació dels que es poden fer al Pais Basc o qualsevol indret del Cantàbric. Una vegada el proves, normalment, se’t queden les ganes de continuar aprenent-hi i gaudint.

Si teniu més interés, no deixeu de visitar ValenciaPlato -per a temes locals, Surfvalencia està caigut- o Surf30 -a nivell estatal-. També podeu buscar surf a YouTube i al·lucinareu.